La calç és un dels materials més antics i valorats
utilitzats per l'home per edificar, decorar i protegir les seves construccions,
podent dir que des de fa deu mil any gairebé ha estat el lligant per
excel·lència en la construcció.
Durant els últims decennis (a partir de la segona
meitat del s.XIX) ha esta totalment abandonada i substituïda primer per la calç
hidràulica i després pel ciment, però avui en dia cada cop està més estesa la
voluntat de recuperar la seva tecnologia tradicional, tant en la producció i
com en l'ús d'aquest material noble. No només entre els especialistes del camp
de la bioconstrucció, de l'arquitectura o la restauració, sinó també entre el
públic general cada cop més preocupat per una construcció de qualitat i
respectuosa amb el medi.
L'ús més conegut de la calç és en el camp de la
construcció, tot i que el seu ús també el trobem en la química industrial, en la siderúrgia,
en l'agricultura i en els tractaments mediambientals.
Es tracta d'un lligant, és a dir, d'un material que
barrejat amb àrids (sorres) i aigua, lliga la barreja obtenint un morter o
pasta, utilitzat per aixecar o revestir diferents tipus de construccions. I que
a la vegada permet ser tenyida amb l'addició de pigments per obtenir
revestiments amb colors i diferents decoracions i pintures al fresc.