Tipus de Calç


Calç Aèria:

És la calç que endureix gracies a l'absorció del CO2 de l'aire, i s'obté a partir de la cocció de pedres calcàries pures (calç càlcica, CL) o amb magnesi (calç dolomítica, DL).



La calç aèria es pot trobar com:
    Calç viva: és el producte obtingut després de la cocció de les pedres calcàries o dolomítiques, format per òxid de calci i/o òxid de magnesi
    Calç hidratada o apagada: és el producte obtingut després de l'addició d'aigua a la calç viva obtenint hidròxid de calci i/o de magnesi. És la calç que s'utilitza en construcció, però segons la quantitat d'aigua que s'afegeix es pot obtenir:

    • Calç aèria hidratada en pols, s'obté quan la quantitat d'aigua afegida a la calç viva, és la justa per transformar l'òxid en hidròxid, seguint un procés industrial que respon a criteris comercials i de facilitat de producció.
    • Calç aèria hidratada en pasta, s'obté quan s'afegeix a la calç viva aigua en excés i es deixa reposar la barreja durant mesos, en el cas de les calç càlciques durant almenys sis mesos, i amb les calç dolomítiques durant almenys dotze mesos. Seguint el procés tradicional de fabricació, que és quan s'obtenen de la calç les seves màximes prestacions d'elasticitat, treballabilitat,  i transpiració i durabilitat un cop endurida. Tot i així també es pot afegir aigua en excés a una calç hidratada en pols per acabar obtenint una pasta, però aquest producte mai tindrà les propietats esmentades d'una calç en pasta autèntica (anomenada en italià grassello di calce), i mai s'haurien de confondre.



















    Calç Hidràulica:

    És la calç obtinguda a partir de la cocció de pedres calcàries que contenen compostos argilosos o calcàries silíciques (entre un 6% i un 22% d'aluminosilicats hidratats). Aquests durant la cocció (entre 1000ºC i 1250ºC) es combinen amb amb l'òxid de calci donant lloc a silicat i aluminats de calci hidràulics, que reaccionen amb l'aigua del morter conferint-li propietats hidràuliques, és a dir la capacitat d'endurir amb absència d'aire i en presència d'humitat, a la vegada que una elevada resistència a la compressió.

    Durant el període romà ja es valoraven les propietats hidràuliques dels morters, però obtinguts a partir de l'addició de compostos hidràulics a la calç aèria, com són les puzzolanes (pedra volcànica d'una zona d'Itàlia) o la ceràmica triturada (coccio pesto).

    Avui en dia també també es comercialitza calç hidràulica, obtinguda a partir de la barreja de calç aèria amb compostos hidràulics (clinker, ciment, cendres..), que segons la normativa UNE-EN 459-1:200, s'anomena HL (hidraulic lime), diferenciant-se de la calç hidràulica obtinguda directament de pedres calcàries amb aquest tipus de compostos, que s'anomena NHL (natural hidraulic lime).
    També segons aquest normativa les NHL i les HL, segons el seu contingut en compostos hidràulics, es classifiquen en NHL o HL  2 /3,5/5. On cada nombre indica la resistència a la compressió en Mpa després de 28 dies, que serà més elevada quan més alt sigui el contingut en compostos hidràulics.