Calç Aèria:
És la calç que endureix gracies a l'absorció del CO2
de l'aire, i s'obté a partir de la cocció de pedres calcàries pures (calç
càlcica, CL) o amb magnesi (calç dolomítica, DL).
La calç aèria es pot trobar com:
Calç hidratada o apagada: és el producte
obtingut després de l'addició d'aigua a la calç viva obtenint hidròxid de calci
i/o de magnesi. És la calç que s'utilitza en construcció, però segons la
quantitat d'aigua que s'afegeix es pot obtenir:
- Calç aèria hidratada en pols, s'obté quan la quantitat d'aigua afegida a la calç viva, és la justa per transformar l'òxid en hidròxid, seguint un procés industrial que respon a criteris comercials i de facilitat de producció.
- Calç aèria hidratada en pasta, s'obté quan s'afegeix a la calç viva aigua en excés i es deixa reposar la barreja durant mesos, en el cas de les calç càlciques durant almenys sis mesos, i amb les calç dolomítiques durant almenys dotze mesos. Seguint el procés tradicional de fabricació, que és quan s'obtenen de la calç les seves màximes prestacions d'elasticitat, treballabilitat, i transpiració i durabilitat un cop endurida. Tot i així també es pot afegir aigua en excés a una calç hidratada en pols per acabar obtenint una pasta, però aquest producte mai tindrà les propietats esmentades d'una calç en pasta autèntica (anomenada en italià grassello di calce), i mai s'haurien de confondre.
Calç Hidràulica:
És la calç obtinguda a partir de la cocció de
pedres calcàries que contenen compostos argilosos o calcàries silíciques (entre
un 6% i un 22% d'aluminosilicats hidratats). Aquests durant la cocció (entre
1000ºC i 1250ºC) es combinen amb amb l'òxid de calci donant lloc a silicat i
aluminats de calci hidràulics, que reaccionen amb l'aigua del morter
conferint-li propietats hidràuliques, és a dir la capacitat d'endurir amb
absència d'aire i en presència d'humitat, a la vegada que una elevada
resistència a la compressió.
Durant el període romà ja es valoraven les
propietats hidràuliques dels morters, però obtinguts a partir de l'addició de
compostos hidràulics a la calç aèria, com són les puzzolanes (pedra volcànica
d'una zona d'Itàlia) o la ceràmica triturada (coccio pesto).
Avui en dia també també es comercialitza calç
hidràulica, obtinguda a partir de la barreja de calç aèria amb compostos
hidràulics (clinker, ciment, cendres..), que segons la normativa UNE-EN
459-1:200, s'anomena HL (hidraulic lime), diferenciant-se de la calç hidràulica
obtinguda directament de pedres calcàries amb aquest tipus de compostos, que
s'anomena NHL (natural hidraulic lime).
També segons aquest normativa les NHL i les HL,
segons el seu contingut en compostos hidràulics, es classifiquen en NHL o
HL 2 /3,5/5. On cada nombre indica la
resistència a la compressió en Mpa després de 28 dies, que serà més elevada
quan més alt sigui el contingut en compostos hidràulics.
